S’acosta l’Onze de setembre, la Diada, la festa Nacional de Catalunya, posarem novament senyeres al balcó, farem castells i cantarem altra vegada Catalunya rica i plena.¿Rica?, ¿de que moreno? Si ens estant arruïnant amb estatuts, finançaments, balanços que no arriben mai a publicar-se i sous que tampoc arriben i marxen ben aviat. I ¿plena? ¿de que?, de qui? Si vas pel carrer i sens parlar de tot menys català. ¿Vols fer una prova? Assentat en una terrassa d’un bar de la Rambla i escolta... jo només parlo català amb el cambrer que el conec de tota la vida i prou.
Fa un parell d’anys érem més o menys sis milions d’habitants a Catalunya, ara segons el Servei Català de la Salut, que és de l’única entitat oficial que ten pots fiar, som prop de vuit milions, quasi dos milions més, concretament 7.616.299 amb tarja sanitària, o sigui els que tenen dret al serveis encara que no estiguin empadronats...¡ai Mare de Déu del Claustre! ¿com ho pagarem tot això?, ¿d’on ha sortit tanta gent?...però si els matrimonis catalans solament tenim un fill i com a màxim la parelleta... ¡a on anirem a parar!
Així és que l’Onze de setembre, que a més celebrem la derrota del 1714, res de rica i plena per que ja no som rics i plena ¿de que? i els cops de falç canviem-los per cops al pit, per que culpa tenim de moltes coses, com per exemple, per comptes d’anar com els castellers fent pinya tots amb força, seny i equilibri, hi anem fent-se travades i altres vicissituds que fins i tot, moltes vegades, fem riure, ens foten el pel i el que és pitjor ¡els calès!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada