El fet de que a Catalunya des de Madrid no li vulguin donar el que al nostre entendre toca a l’autonomia, ha fet corre molta tinta i ens hem tingut que sentir moltes coses desagradables i injustes i després de molts tires i arronses podria ser que pugin, no el que es demana, si no alguna cosa més i per por o por lo que sigui també ho donen a les demés governs autonòmics que ja reben més dels que proporcionalment els hi toca.
I si amb tot això no n’hi ha poc encara surt aquell pallasso de la Rioja dient barbaritat i una educadíssima sàvia d’altra autonomia diu que todo hace olor a sardana. Doncs la sardana que és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, fa bon olor, no fa olor de callos a la riojana ni a xatos de tinto. Potser ja és hora que fem com el seu monarca i dir-les por que no te callas!.
Però si estem repartint el Café para todos fins i tot per la gent emigrant que ens els envieu amb autobusos o en bitllets pagats cap a Catalunya. També cal sentir que si hay una línia directa y cordial Montilla – Zapatero... ¡Malament, doncs! Que no siguin tan amics que....¡mireu! jas ho cantava Peret i els seus gitanos, lo millor és com el seu pare “Un mig amic”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada