Música amb Sabor d’Abans

Música amb Sabor d’Abans a càrrec dels solistes Josep Queraltó (Saxofon) i Ramon Cubells (Clarinet).
Dia 23 de Juny a les 5 de la tarda Residència de Jubilats de Falset.
Dia 24 de Juny a les 6 de la tarda Casal Cultural dels Muntells
Dia 25 de Juny a les 5 de la tarda Residència d’ancians de Reus
Concert presentat i animat per Antoni Panadès (Versió humorista).

....el saben aquell que diu que anaven pare i fill caníbals per la selva i a la vorera d’un riu veuen a una sueca amb banyador que estava com un tren i el nen diu...
.- pare!! ¿ens la mengem?
.- ???????..... no¡, fill meu no. Aquesta ens la guardem per jugar i si a la nit tenim gana ¡ja ens jalarem a ta mare!.

I aquell altre que diu...al col·legi, lliçó de geografia
.- Jaumet, ¿quins son el camps d’Espanya que produeixen més?
.- El “Nou camp” i el “Bernabeu”!!

Als anys 40, en els col·legis que no deixaven parlar català. A les escoles dels pobles hi havia un canti amb aigua fresca per si tenien set. Això va passar al Lligallo del Gànguil (Delta de l’Ebre)
.- Pepito, traemé el cántaro
.- Señor Maestro ¡está ocho!!

En canvi, quan ja es podia parlar en català, un dia per ràdio, una locutora diu el número de l’ONCE varies vegades en castellà: el ciento noventa y ocho, repetimos: uno, nueve, ocho.
El director tot emprenyat truca i diu: ¿ que et passa?, en català, cony, en català.
.- Ha sortit premiat en totes les sèries, el cent noranta buit, repetim: unoubuit!!

VIDA SOCIAL

L’ex-President del Gimnàstic Josep Maria Andreu, convidat per la Penya Nàstic dels Muntells, va estar el passat diumenge a dita localitat del Delta en un acte molt concorregut de públic deixant al Museu del Poble, que dirigeix Antoni Panadès, una camiseta de l’equip de la capital, signada pels jugadors de Primera Divisió, assistint igualment representants d’ajuntaments de la comarca, destacant la del Tinent d’Alcalde de L’Aldea Sr. Simón que va deixar a l’esmentat Museu la reproducció en miniatura de la famosa Torre de l’Ermita. El Sr. Andreu i la seva família van ser obsequiats amb un dinar típic del Delta cuinat per un magnífic mestre dels fogons, l’alcalde de la localitat Sr. Joan Salvador Benito, mentre els aficionats demanaven a Andreu que tornés, per menys que pogués, a portar el timó del club centenari.

TARRAGONA PIONERA DEL FUTBOL FEMENÍ.

¡Sabia o recorda vostè que el primer campionat de futbol femení a Espanya es va celebrar a Tarragona?...doncs si, i va ser En honor a su Majestad la Reina de España, Donya Sofia. Tingué lloc els dies 25,26,27 i 28 de juny de 1981, estant el Comitè organitzador format per les següents persones: Alcalde Josep Recasens, Josep Anton Burgasé, regidor, Montse Domingo, Agustí Mallol i Maria Teresa Andreu, membres de la Federació Catalana, Julio Garcia, com a secretari d’organització, Rafel Garcia, relacions públiques, Fina Torres i Rosa Mallol, aquesta i especialment el seu germà Agustí foren l’ànima de la competició, durant la qual es van obtenir fets molt importants per aquesta modalitat esportiva com és el futbol femení, encara que avui, a les nostres comarques solament segueix viu a Tortosa. S’obtingué que la Federació de Futbol que presidia el Sr. Porta acceptés el futbol femení dintre de la mateixa, després de les gestions de Mallol i la presidenta del Barcelona Teresa Andreu, doncs fins aleshores no tenia una definició legal, ja que encara apareixien com a entitats de Educación i Descanso del règim anterior.

Es va fer una lluïda cercavila des del Balcó del Mediterrani fins l’Auditori del Camp de Mart on es va donar la benvinguda a tots els participants, amb l’actuació del Ball de bastons, Castellers i la genial acordionista Anna Vizcarro, tancant l’acte la Coral del Serrallo. El Campionat es celebrà en els camps del Salou, C.F. Vilaseca, Cultural Torreforta, Torredembarra i Sant Pere i Sant Pau, la gran final en el Nou estadi del Gimnàstic.

Els equips participants foren el següents: C.F. Barcelona, C. de D. Sabadell, C.D. Granollers, A Pallota Pontevedra, R.C.D. Espanyol, C.F. Don Deporte (Valladolid), C.F. Cardona, Ricard de Las Palmas, Futbol Femení de Catalunya, C.F. Sant Adrià del Besòs, Unión Canaria de Las Palmas, C.F.F. Sondika (Bilbao), Karbo de a Coruña, F.F. Ciutat Comtal (Bellvitge), C.F. C.I.D.E. de Mallorca i l’Associació Esportiva Punta de l’Est, USFAEC de Tarragona.

L’equip de Tarragona era presidit per Joaquim Saun Clua, Adjunt, Josep Garcia, Delegat, Ramon Mañé, Entrenador, Joaquim Musqueiro, Secretari tècnic, Joan Rufí. Les jugadores: Juanita Gómez, Montse i Carmen Lara, Núria Ferrer, Mercè i Glòria Omella, Carme Guillemat, M. Dolors Ruiz, Pastori Fernández Manuela i Regina Arrantes, Rosa i Carme Domingo, Montse Gisbert, Magda Pagès, Francisca Ibáñez, Pilar Foch i Rosa Nuemicastell

Com a curiositats direm que en les barcelonistes una jugadora portava sempre un crio petit, no sabem si era una filla o una germaneta, de les de Sabadell recordem una portera o guardalameta com deia ella, molt còmica, del Granollers cal fer memòria d’una que es treia una pinta i se la passava desprès de cada jugada que intervenia, de les gallegues, doncs...que estaven molt maques, de l’Espanyol que eren les millors malgrat no fossin campiones, en les files de les vallisoletanes quan vaig entrevistar a l’entrenador, deia que una - crec que era la que ocupava la porteria, es deia Olvido G. Herrador i ¡es clar! amb aquests nom, el mister deia que no es fiava massa d’ella, per si s’oblidava de parar pilotes o errava massa, les canàries venien amb el president Don Marcial que manifestava que ho passava bomba ¡com no!, les del Catalunya eren molt veteranes i en canvi les de Sant Adrià prou joves, les basques venien havent guanyar el trofeu internacional Loinaz contra el Amnical de França, les de Bellvitge portaven dos o tres massatgistes i les mallorquines una negreta.

En una magnífica final jugada al camp del Nàstic van proclamar-se campiones d’España les gallegues del Karbo a Coruña que van guanyar per 3 a 1 a les de Las Palmas. Total 16 equips que tingueren molts problemes degut al temporal de pluges dels esmentats dies, havent d’aplaçar partits, buscar moments per jugar-los, però que tot es va solucionar gràcies a una bona i entusiasta organització que va donar a Tarragona la primera pàgina oficial de la història del Futbol Femení. Cal afegir que les instal·lacions de la Universitat Laboral van ser peça clau de l’èxit. Es una llàstima que ara, a part de les de l’Ebre, solament hi hagi grups de futbol 7 o futbol sala de dones, quan Torreforta i fins el Nàstic n’havia tingut un de titular.

La Pilota en vers.

El Nàstic jugà amb el Sevilla Atlètic
per culpa del refle, fou un partit patètic,
anava de groc, xiulava un munt i és canari
però ho feia en contra, ¡era un calvari!.

¡De donde ha salido este “pajaraco?!
- deia emprenyat un senyor seriós i maco-
le han metido leña al Pape Diop, el moreno
¡y este tio no lo ve, por que no va sereno!

I menys mal que el canari cap el final
ni va veure del tarragonins un penal
i més tenint com sempre molt compte
que ens la claven en temps de descompte

La qüestió es que vam guanyar
i tres punts més vam poder sumar,
ara a respirar fort la present pauta
i oblidem a l’esmentat “canari flauta.

___________________________________________________

Un llibre amb sabor d’abans

Miquel Aleu i Padreny, el famós Metge Aleu, que te escrita una àmplia col·lecció de llibres autògrafs, doncs son molt pocs els que ha pogut editar, segurament per que qui ho podria fer, no ha llegit l’obra d’aquest doctor en medicina i en humor tan singular, que als seus 98 anys continua escrivint amb la seva inimitable ironia. El darrer es titula: LA CEBA DELS CATALANS. Una de les estrofes diu així:
No se perquè escollirien
aquesta rel de l’hort
¿es que no trobarien
altra cosa millor?...
¡Aguanti doctor! que com li vaig prometre quan vostè i jo fèiem programes per la “tele”, pel centenari, la farem grossa i els publicarem tots alhora, però si d’ara a aleshores alguna autoritat en la matèria ho vol fer, millor que millor.

___________________________________________________

L’Acudit

Una dona va al dentista i es despulla del tot i s’ajau a la tauleta d’exploracions, panxa per amunt, obre les cames i...
.- Escolti senyora, jo soc dentista, no ginecòleg
.- Ja ho se, ja, però vostè va posar la dentadura postissa al meu home ¿no?... doncs a veure com me la treu d’aquí ara!! -

Deltebre. Dissabte dia 17, i La Figuera (Priorat)

Deltebre. Dissabte dia 17, a les 5 de la tarda al Saló d'actes de l'Ajuntament, Antoni Panadès presentarà el nou CD de "Jotes del Delta" original d'Agustí Ribes Franch i cantat per "Joseret" dedicat a la segregació de Jesús i Maria i La Cava. Un CD amb sabor d'abans.

¿El vols? Telefona al 977 48 03 17.

// I A les 7 de la tarda a la Sala Euterpe de La Figuera (Priorat) presentació d'altre CD també amb sabor d'abans. El nou enregistrament de la cantant tarragonina MARI DOLÇ . ¿Vols aquest CD?, telefona al número 606 41 26 41.//

Tu publicidad en Tot Tarragona 977 22 69 05.

LLIBRE SOBRE LA TRANSICIÓ EN LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA.

Els periodistes Antoni Panadès (Tarragona) i Albert Punsola (Barcelona), estan acabant un llibre, amb sabor d’abans, en el que porten tres anys treballant i que explica totes les vicissituds conegudes i desconegudes per les que van passar Tarragona i les poblacions de la demarcació des del 1977 fins el 1981, els anys de l’autèntica transició, viscuts des del Govern Civil de Tarragona, encapçalat aleshores per un Governador inesborrable, Francesc Robert i Graupera. El digital Tot Tarragona.Cat, anirà informant sobre aquest esdeveniment que està previst presentar-lo en diverses localitats de la província.

¿Vols que es presenti a la teva localitat? Telefona al 649 18 24 63.

¿Que va passar als Alfacs?.
¿qui va telefonar al Governador la nit del Tejero?.
¿Era aleshores més preocupant que ara, el problema de l’aigua?.
¿Quina va ser la reacció del “búnker” quan Robert Graupera va realitzar la presa de possessió en català ? i ¡¿Qui va fotre foc, l’endemà al Govern Civil de Tarragona?!!

Aviat podrà desxifrar tot això i molt més.

EL BUTI - BUTI BULLARENGUI.

Si els hi digués ¿qui era l’Àngel Bonet Martínez? segurament que quasi cap tarragoní sabria que
era el “Buti-Buti Bullarengui”, personatge super-popular de la post-guerra que, passejant la seva
afecció a la beguda per places i carrers d’aquella ciutat de 35.000 habitants, esglaiava a xiquets i
xiquetes, essent la “conya” divertida per uns i l’enfadós impertinent per altres. Els grupets de
canalla quan el veien, quasi sempre acompanyat d’una “paperina” gegant, anava al seu darrera
cantant allò tan popular pels anys 40 de “Buti-Buti Bullarengui!”.

Discursos sense cap sentit a les parets, insults a tots els que passaven i corredisses rera els nens i nenes eren freqüents per totes les rutes que el “Bullarengui” feia cada dia de dalt a baix de la Tarragona on hi havia poques diversions pels petits i qualsevol cosa era bona per passar l’estona. Generalment el camí habitual era de la Plaça de la Font on arribava ja carregat del casc antic, Boca Calle, Carrer Hospital (Comte de Rius), pel Carrer August cap el de Sant Francesc fins a la Rambla o feia “parada i fonda” per acabar si podia al mercat de la Plaça Corsini per si li donaven o arreplegava alguna cosa. Tenia mal vi i les comptades vegades que va enganxar un xiquet li picava si la borratxera i la gent li deixaven fer. Totes les animalades que es podeu imaginar les realitzava el “Buti-Buti” i sempre davant de tothom, doncs no tenia por ni a la Guàrdia Urbana als que els hi deia “Guribanos” ni a cap autoritat. Vivia en un pis de la Part Alta, però molts dies no dormia a casa, per que amb el vi que portava no la trobava i el veies “clapant” en qualsevol racó de la ciutat.

Corria el rumor de que quan estava seré, era un bon cuiner, però és que el confonien amb el seu germà que si ho era i treballava a “Ca l’Ambrós” a la Plaça de la Font on ell hi anava alguna vegada a fer “recados” o com a màxim, a rentar plats. l’Ambrós en certa ocasió em va dir que pocs dies el va veure normal, doncs contínuament aixecava el colze, però com que l’hostaler era una bona persona, sempre li donava quelcom de menjar.

El seu germà que a part de cuiner va ésser Guàrdia Urbano va morir al manicomi Pere Mata de Reus, pot ser per que en venia de mena o pot ser, !pobre home¡, pels disgustos del seu germà. Els darrers anys va anar a viure a Barcelona i era freqüent trobar-lo a l’estació de Sants o a la de França dient: ¡Bon dia Tarragoní¡ i si li donaves la ma, et deia que el bon dia valia un duro.

Recordo un dia, que una petita colla de nens érem jugant a futbol-botons en un pedrís d’aquells de pedra de la Rambla Nova i engrescats de si era gol o no ho era, si havia dit “para portes” o no, el “Buti-Buti” va enganxar a un company per l’esquena del jersei i li digué: a veure, digues ara qui soc jo?. El xiquet va tenir la serenitat i la sort de recordar el seu nom de pila i va contestar !el senyor Àngel¡ i el Buti-buti li digué ¡Àngel! no més, el senyor serà el burinot del teu pare¡

Fa uns anys, Josep Maria Tarrasa m’explicava que un dia l’hi va anar a demanar un ajut i el bo de Tarrasa li digué: be, prenc nota, a veure que podem treure ¿com te dius?...Àngel i que més?. Contestant : ¡si fots Bullarengui, et fotu foc a la ràdio¡”

El meu avi Pasqual Aguadé que tenia una xocolateria a la Rambla Nova, junt a Casa Cuadras, li donava de tant en tant una pasta que s’anomenava “bac” i que valia dos rals (50 céntims). Un dia que passava per la vorera de la botiga, l’avi em dona dos “bacs” dient: té, els hi dones al “Buti-buti”, així un altre dia no et farà corre. Jo em vaig acostar, la veritat amb una mica de por dient-li : tingui Sr. Bullarengui el meu avi els hi dona!, contestant el personatge: tens sort paio, per que m’han portes dos, sino et fotia un piparot que quedaves clavat dintre l’aparador del Sr. Baldomero (Cuadras)

Quan va tornar a Tarragona a la dècada dels setanta, un dia l’Ambròs Font assistia a l’enterrament d’un familiar, l’enterramorts li va dir: ¿saps a qui vaig donar cristiana sepultura ahir? ...doncs, al “Buti-Buti Bullarengui”. Ja ho veieu, un personatge que tan va cridar l’atenció per places i carrers de la ciutat, fent riure a mitja ciutat i enfadant a l’altra meitat, una Tarragona on quasi ens coneixíem tots i que va morir sense que ningú o quasi ningú sabés que desapareixia.

Amb pau reposi el “Buti-Buti” per que ell també va deixar descansar a molta gent.

Cançons de Sabor d’abans amb Antoni Panadès.

Dintre de la Setmana Cultural de l’EMD dels Muntells (Montsià) podran gaudir si s’acosten al pintoresc poble del Delta de l’Ebre les següents actuacions de música amb Sabor d’abans presentada per l’Antoni Panadès.

SABOR D’ABANS EN EL MUSEU DEL POBLE DELS MUNTELLS
El proper dia 25 de maig, diumenge a les 11 del matí i amb uns dies de retràs per que coincideixi amb l’aniversari del museu, es celebrarà el “Dia Mundial dels Museus” i com hem dit el I Aniversari de la inauguració de l’esmentat museu fundat per Antoni Panadès.
El convidat d’honor és el Sr. Josep Maria Andreu, el President del Gimnàstic que va portar a l’equip a primera Divisió, el qual lliurarà al Museu un important record del “Nàstic”. Dinar amb sabor d’abans : “Arròs, col i fesols” desprès de visitar la peculiar panoràmica del Delta de l’Ebre en un dels moments de paisatge més insòlit.
¿vols venir? Telefona al 649 18 24 63.

Dia 21 de Juny, dissabte, a les 10 de la nit, lloc Auditori (Capacitat 500 persones) Tradicional Festival del Solstici, amb els CANTANTS DELS MONTSIA, entre ells Toni Castro, Ramon Aiza i el cantautor Joan Valls.
Dia 22 de juny, diumenge, a les 6 de la tarda, lloc Auditori, a petició del públic especial Concert d’ HÉCTOR DANIEL amb les inoblidables cançons italianes, espanyoles, franceses i mexicanes de finals del segle XX .
Dia 24 de Juny, festivitat de Sant Joan Baptista, a les 6 de la tarda, lloc Casal Cultural (Capacitat 80 persones) “Aquelles cançons romàntiques”. Magnífic acompanyament amb els solistes JOSEP QUERALTÓ, saxofon de l’Orquestra Brandor’s i Ramon Cubells clarinet, de Palma d’Ebre. Antoni Panadès recordant la seva època d’humorista.

.- ...A veure si saben en que s’assembla el “Barça” amb la becària del Clinton Mònica Lewinsky....

.- ???????????

doncs en que cada vegada que van a la Casa Blanca ¡surten tacats!!

Nota.- He rebut alguna petició pel meu mòbil. Així no podré complaure. Però sí, la que m’ha fet Josep Anton Porta Gòmez de la Part Alta de Tarragona, sobre el personatge “Buti Buti Bullarengui” El digital Tot Tarragona.Cat el penjarà al bloq. Podeu fer les peticions que vulgueu per correu electrònic i amb molta satisfacció i ...per que no? i molta alegria, prometo complaure a tots els tarragonins i a tants amics dels entranyables pobles de la demarcació.

Biografia.

ANTONI PANADÈS AGUADÉ. Biografia feta per Maria del Carme Tixé Olcina
=========================
Dades personals

Va néixer al Carrer La Unió de Tarragona el 29.06.34

Dades de formació

Els primers estudis foren al Col·legi del Sagrat Cor de Jesús de les Germanes Vedrunes Carrer August) i batxillerat al Col·legi La Salle de Tarragona dels Germans de les Escoles Cristianes. Periodisme a Barcelona. Títol del Ministeri de Informació i Turisme de Ràdio i TV. Carnet Professional del Col·legi de Periodistes de Catalunya nº 86227 i l’estatal de Cronista esportiu.

Dades professionals

Radiofonista i TV

Malgrat havia intervingut moltes vegades en programes de ràdio com aficionat a EAJ 33 Ràdio Tarragona, el 1956 procedent de Ràdio Cartagena, emissora de la ciutat on complia el servei militar obligatori a la Marina, s’iniciava com a professional presentant i realitzant els programes “Aperitivo” i “Siete dias” a Ràdio Reus E.A.J.11, Cadena SER, a més, la de cronista del “Nàstic” incloent tots els seus desplaçaments. Any 1961 Director adjunt de Ràdio Ontinyent E.A.J.30 (València) amb programes entranyables que han passat a la història de la industriosa població capital de la Vall d’Albaida. Any 1965 Realitzador presentador de Ràdio Popular Reus en l’etapa de la seva fundació, destacant el programes “Siempre es domingo” i “Correo de la felicidad”. Any 1969 torna breument a Ràdio Reus amb Jordi Costa. Any 1970 Realitzador - locutor, director dels programes informatius “Primera hora” i “Ràdio Enllaç Provincial”, així com musicals destacanr “Beguin the beguine” i d’altres a Ràdio Tarragona convertida en Ràdio Televisió Espanyola a Catalunya, conjuntament amb l’emissora de Freqüència Modulada La Veu del Mediterrani convertida en Ràdio 4. Reporter de “Comarques” en TV2 (UHF Circuit Català). Director de programes en Tàrraco Visió, després Més TV, Televisió de Tarragona amb “Sabor d’abans”, “Pobles i gent” i Records”. A Canal 21 de les Terres de l’Ebre, informació comarcal. Aquesta empresa també edita les revistes “Més Tarragona” i “Més Ebre” portant quatre seccions, “Misteris i llegendes”, “Pobles”, “Més nostàlgia” i “Entitats Tarragonines”, també a presentat programes a la Ràdio i TV d’Ulldecona i a Ràdio Delta.

Periodista

En el camp de la premsa va ser corresponsal de “La Vanguardia”, de les Agències Efe, Europa Press i Fiel. Secció de pobles aprofitant els corresponsals de ràdio, cronista esportiu (bàsquet i futbol regional), de la secció d’investigació històrica “Ara fa 50 anys”, “Panoràmica de les Comarques”, “Excursions cap de setmana”, extres de Festes Majors, Comercials, informació de zones rurals i d’altres durant molts anys al Diari Español, després Diari de Tarragona; conjuntament amb el rotatiu tarragoní i l’empresa d’Autopistes va ser coautor d’una col·lecció de llocs turístics on arribar per mig de l’autopista. Fundador i director de la revista cultural “Niu d’Art”. Va publicar una sèrie - col·lecció de tots els Ajuntaments, Entitats Municipals Descentralitzades i nuclis urbans de la província de Tarragona en el desaparegut “Nou Diari” i una sèrie titulada “Mig segle” al Punt Diari. Va portar les seccions de records, pobles i personatges de les revistes “Crònica”, “Arreu” i “Ciutat”, va fundar i dirgir les revistes “Niu d’art” i la municipal EMD sels Muntells. Fou durant 4 anys i mig Director del Gabinet de Premsa i Relacions Públiques del Govern Civil de Tarragona amb Francesc Robert Graupera, Governador Civil de la província durant la transició.

Altres facetes - curiositats

Panadès fou el realitzador del primer programa informatiu en català a les comarques de Tarragona i dedicat a les zones rurals. Igualment va ser dels pocs professionals que va fer un programa junt amb Josep Maria Tarrasa i el popular Maginet Pelacanyes, era el titulat “Grito abierto”
Primer presentador i divulgador dels Jocs Florals de Torroja del Priorat
Pregoner en més de 80 Festes Majors i altres esdeveniments.
Presentador d’innumerables festivals artístics i benèfics.
Va començar davant del públic fent teatre en les companyies de Joan Tuset, Josep Maria Tarrasa i Joventut Catalana amb Casto Sendra “Cassen”, essent molt popular com a rapsoda, humorista i presentador en els denominats “Nius d’art” de Tarragona.
Conferenciant del Col·legi de Periodistes en distints centres escolars, així com en pobles i entitats culturals.
Director Mostra Artística i Folklòrica de les comarques (1976) Organitzada per l’Ajuntament de Tarragona. Director del Saló d’Artesania de la “Expro Reus”, Fira de Mostres de la Província de Tarragona, durant dos anys.
Ha fundat hi ha sigut el primer president de l’Ateneu de Tarragona, del Món Camp Tarragoní i Amics de la P. Verdaguer, d’aquesta vice-president.
Actualment és Director fundador del Museu del Poble dels Muntells.

Distincions

Gran homenatge a Reus, l’any 1968, organitzat pel grup “Els Savis de Reus”.
Distinció i homenatge del Grup de Dones de Solivella. (1977)
Placa d’honor de la Junta de Segregació de Deltebre. (1978)
Medalla de la Diputació de Tarragona per la seva tasca de periodista dedicada a Tarragona i als pobles de la demarcació. (1979)
Distinció al millor reportatge del programa “Comarques” dirigit per Fernández Déu del Circuit Català de Ràdio Televisió Espanyola, referent a la pintoresca situació política i geogràfica del poble de Bellvei (Baix Penedès).
Premi al reportatge estatal de Radiocadena Espanyola dedicat a l’històric Sr. Artur Vila Fumadó i a la història del Delta de l’Ebre (1979).
Medalla d’honor de l’Ateneu de Tarragona, del que fou fundador (1989) i 8 anys President, avui President d’Honor de l’entitat.
Placa d’agraïment de Ràdio Televisió Espanyola a Catalunya pel seu treball com a periodista radiofònic durant més de 25 anys.(1994)
Placa d’honor del poble dels Muntells per la tasca cultural en la localitat (2000).
Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya. Medalla del Treball per la seva labor professional de periodista, (2001) imposada per l’honorable Jordi Pujol.
Placa d’honor dels Muntells amb motiu dels 25 anys de la seva proclamació com Entitat Municipal Descentralitzada.
Altres distincions de caràcter local, provincial i social (Entitats). Soci d’honor del Casal dels Lligallos (Baix Ebre).
Distints premis de treballs professionals, destacant el de narració “Máximo Burxa” del Casino de Tarragona, els poesia “Francesc Martí Queixalós” dels Amics de Reus i Premi Aldea (Baix Ebre)
Fill adoptiu de la població dels Muntells (Montsià)


Autor Llibres

Deltebre, un procés de més de 40 anys
Misteris i llegendes (de Tarragona i dels seus pobles) – I
El rovell de l’ou. (Història de la Plaça Verdaguer)Tarragona
20 anys de l’EMD dels Muntells (opuscle)
Misteris i llegendes – II
Història de l’església dels Muntells (opuscle)
Sant Jaume, poble a part.
25 anys de Camarles i els Lligallos.
Els Muntells, poble.
El Casal dels Lligallos del Gànguil i del Roig
Les receptes del Metge Aleu.
L’Aldea 25 anys.
Es coautor de nombrosos llibres de poblacions de les comarques meridionals de Catalunya i d’anuals i nombroses edicions amb poesies del Col·lectiu Indret del Camp de Tarragona.
Autor de varies sèries d’investigació, especialment sobre temes i personatges tarragonins d’antuvi, en diferents diaris i revistes.
Actualment continua col·laborant en Diari de Tarragona, treballant en distints llibres i en Tot Tarragona.Cat.
L’Antoni té una àmplia hemeroteca d’enregistraments radiofònics, fotos, diaris i revistes de tots els seus treballs realitzats com informador. Amb els més insòlits i famosos personatges contemporanis de Panadès.