
per culpa del refle, fou un partit patètic,
anava de groc, xiulava un munt i és canari
però ho feia en contra, ¡era un calvari!.
¡De donde ha salido este “pajaraco?!
- deia emprenyat un senyor seriós i maco-
le han metido leña al Pape Diop, el moreno
¡y este tio no lo ve, por que no va sereno!
I menys mal que el canari cap el final
ni va veure del tarragonins un penal
i més tenint com sempre molt compte
que ens la claven en temps de descompte
La qüestió es que vam guanyar
i tres punts més vam poder sumar,
ara a respirar fort la present pauta
i oblidem a l’esmentat “canari flauta.
___________________________________________________
Un llibre amb sabor d’abans
Miquel Aleu i Padreny, el famós Metge Aleu, que te escrita una àmplia col·lecció de llibres autògrafs, doncs son molt pocs els que ha pogut editar, segurament per que qui ho podria fer, no ha llegit l’obra d’aquest doctor en medicina i en humor tan singular, que als seus 98 anys continua escrivint amb la seva inimitable ironia. El darrer es titula: LA CEBA DELS CATALANS. Una de les estrofes diu així:
No se perquè escollirien
aquesta rel de l’hort
¿es que no trobarien
altra cosa millor?...
¡Aguanti doctor! que com li vaig prometre quan vostè i jo fèiem programes per la “tele”, pel centenari, la farem grossa i els publicarem tots alhora, però si d’ara a aleshores alguna autoritat en la matèria ho vol fer, millor que millor.
___________________________________________________
L’Acudit
Una dona va al dentista i es despulla del tot i s’ajau a la tauleta d’exploracions, panxa per amunt, obre les cames i...
.- Escolti senyora, jo soc dentista, no ginecòleg
.- Ja ho se, ja, però vostè va posar la dentadura postissa al meu home ¿no?... doncs a veure com me la treu d’aquí ara!! -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada